Matemàtiques (nivell ESO)/Esdeveniments aleatoris

De testwiki
La revisió el 11:03, 23 maig 2022 per imported>Profejmpc (A continuació)
(dif.) ← Versió més antiga | Versió actual (dif.) | Versió més nova → (dif.)
Salta a la navegació Salta a la cerca

Plantilla:Tornar a

A cada element ω de l'univers, és a dir a cadascun dels resultats possibles de l'experiment considerat, es pot associar la subclasse {ω} constituïda amb aquest element i s'anomena esdeveniment elemental.

De manera més general, un esdeveniment aleatori és qualsevol subconjunt d'aquest univers.

Els esdeveniments es poden descriure a partir d'una propietat o bé enumerant els seus elements com una llista.

Exemples

Llençament d'un dau de 6 cares

Si consideram l'univers Ω={1,2,3,4,5,6} dels resultats de llançar un dau de 6 cares, aleshores serien esdeveniments qualsevol dels conjunts següents:

  • {1,2}
  • {4,6}
  • {2,5,6}
  • Nombres parells, equivalent a {2,4,6}
  • Nombres més grans que 3, equivalent a {4,5,6}

Resultats de llençar una moneda

Considerem l'exeriment resultat de llençar una moneda:

  • C: Surt cara
  • X: Surt creu

Els esdeveniments que es poden descriure són els següents:

Amb 1 element Amb 2 elements Amb 0 elements
  • {C}
  • {X}
  • {C,X}

Llista completa

  • {}

Llista buida


Resultats d'un partit

Considerem l'exeriment resultat d'un partit:

  • A: Guanya A
  • B: Guanya B
  • E: Empaten

Els esdeveniments que es poden descriure són els següents:

Amb 1 element Amb 2 elements Amb 3 elements Amb 0 elements
  • {A}
  • {B}
  • {E}
  • {A,B}
  • {A,E}
  • {B,E}
  • {A,B,E}

Llista completa

  • {}

Llista buida

Resultats d'un altre partit

Considerem l'exeriment resultat d'un partit:

  • A: Guanya A
  • B: Guanya B
  • C: Es cancel·la
  • E: Empaten

Els esdeveniments que es poden descriure són els següents:

Amb 1 element Amb 2 elements Amb 3 elements Amb 4 elements Amb 0 elements
  • {A}
  • {B}
  • {C}
  • {E}
  • {A,B}
  • {A,C}
  • {A,E}
  • {B,C}
  • {B,E}
  • {C,E}
  • {A,B,C}
  • {A,B,E}
  • {A,C,E}
  • {B,C,E}
  • {A,B,C,E}

Llista completa

  • {}

Llista buida

Recompte d'esdeveniments

Si un experiment té n resultats possibles, aleshores el nombre d'esdeveniments del espai mostral és

2n

Exemples d'aplicació

  • Si l'experiment té 3 resultats possibles, l'espai mostral té 23=8 esdeveniments.
  • Si l'experiment té 4 resultats possibles, l'espai mostral té 24=16 esdeveniments.
  • Si l'experiment té 5 resultats possibles, l'espai mostral té 25=32 esdeveniments.
  • Si l'experiment té 6 resultats possibles, l'espai mostral té 26=64 esdeveniments.

Altres exemples

Experiment Espai mostral Mida de l'espai mostral Nombre d'esdeveniments Alguns esdeveniments
Llençament d'una moneda {cara,creu} 2 4 {cara},{creu}
Llençament d'un dau {1,2,3,4,5,6} 6 64 {2,3},{1,4,5},{2,3,4,5}
Extreure una bolla d'una bossa {N,B,V} 3 8 {N},{B},{V},{N,B},{N,V}

Descriure esdeveniments

Els esdeveniments es poden descriure de diverses formes, depenent del tipus de problema:

  • Com una llista d'elements. Per exemple {cara,creu}
  • Com una propietat. Per exemple x>3
  • Com una frase en llenguatge natural. Per exemple "els nombre parells"

Exemples

Si consideram l'experiment de llençar un dau de 6 cares, l'esdeveniment següent:

A={2,4,6}

es pot descriure en llenguatge natural de qualsevol de les formes següents:

  • Els nombres parells
  • Els nombres que no són senars


A continuació

Els [[../Tipus d'esdeveniments|tipus més destacats d'esdeveniments aleatoris]] són: l'esdeveniment impossible, l'esdeveniment segur i els esdeveniments elementals.